El nacionalisme espanyol, per fi, a estudi

Talment com si no existira. Així s'han comportat la immensa majoria dels politòlegs i sociòlegs "no perifèrics". A Espanya nacionalismes semblava que només hi havia el basc, el català, el gallec i potser d'altres com l'andalús, l'aragonés, el canari, el valencià, etc. Però el nacionalisme espanyol, a la política, als mitjans de comunicació i, el que encara era més preocupant, a les ciències socials no existia. Literalment. Ho estudiaven alguns historiadors com si haguera sigut una ideologia decimonònica que, a tot estirar, semblava haver-se extingit amb el franquisme i la constitució del 78.

 Portada del llibre de Carlos Taibo Nacionalismo español

[@more@]

El professor de ciència política de la Universidad Autónoma de Madrid, Carlos Taibo, ha contribuït a trencar eixe silenci polític i científic, òbviament interessat, tot coordinant diverses aportacions estimulants. Nacionalismo español. Esencia, memoria e instituciones és una obra monogràfica i col·lectiva molt recomanable que l'aborda des de diferents prismes, en particular des de la transició democràtica ençà.

Per a tots aquells interessats teniu una bona i succinta explicació de l'espanyolisme i de l'absència del seu estudi a un article de Taibo titolat "El marchamo del nacionalismo español".



Quant a vicentflor

Vicent Flor nasqué l’any 1971 a València, ciutat on hi hi viu. És llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i també en Antropologia Social i Cultural per la UNED i doctor en Sociologia per la Universitat de València. Des de 2000 és professor de Sociologia de la Universitat de València i professor tutor de la UNED.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El nacionalisme espanyol, per fi, a estudi

  1. Havia estat mirant eixe llibre de Taibo, al que per cert varem escoltar fa poc a la NAu parlant de Txetxenia.
    M’ha cridat especialment l’atenció l’últim article, el del nacionalisme als esports. Crec que és un camp de lluita simbólica que s’obvia més del que caldria, considerant-lo les més de les voltes un tema menor. Ja vorem aquest estiu, que tenim Eurocopa i Olimpiades! Tot i que acavem farts de futbol, pense que els sociòlegs i politòlegs hem d’estar pendents d’un món que segueixen mil·lions de persones a tot el món. No és tan insignificant o perifèric com podria pareixer. Avui en dia, potser fa més per la nació espanyola Fernando Alonso que Juan Carlos de Borbón.

Els comentaris estan tancats.