La saviesa de l’editor

Fa pocs dies que he llegit un llibre prim, d’escasses huitanta pàgines, titolat La sabiduría del editor. L’editor és Hubert Nyssen, fundador de la francesa Actes Sud. En els set capítols, retalls, ens apunta algunes notes biogràfiques que, atés la passió d’este editor, també són bibliogràfiques. Els llibres, indubtablement, necessiten dels creadors. Quan estos vénen desenes de milers d’exemplars i la fama hi aplega, acostumen a ser mitificats i fins i tot deificats. L’esperit creador (així se l’anomena sovint) esdevé quelcom màgic i misteriós.

[@more@]Els bons constructors d’històries, fetes amb paraules, són un dels genis de la modernitat. És lògic i fins i tot "just" que així siga. Tanmateix, este fetitxe meravellós de fulls enquadernats necessita unes altres espurnes per corporeitzar-se. Una de les més importants és la de l’editor. I Nyssen ens alerta que la motivació per publicar llibres és (i àdhuc ha de ser) la follia. Si més no "en el món dels llibres la saviesa no és sovint més que una màscara que porta a la follia". Ens ho exemplifica d’una manera particularment gràfica: per mitjà d’una taca blanca al saló del seu mas. Hagué de vendre un quadro que el considerava la "nina de mos ulls". Escollí romandre amb l’editorial.

L’editor tria què editar i, no menys important, com editar-ho. "En edición diferente los libros dicen cosa distinta". La cita de Juan Ramón Jiménez la llegisc en l’obertura de Imprenta Moderna. Tipografía y literatura en España, 1874-2005 d’Andrés Trapiello. Este és un llibre curosament editat. El disseny és sobri (ens indiquen que els tipus de lletra escollits són els FF Celeste, Celeste Small Text, Celeste Small Caps i la, significativament anomenada, Futura de Neufville Digital), el paper té una gròssaria i un tacte celestial (també esmentat: Gandapat 13 de 115g/m2) i la incursió constant de portades triades afavoreix un relat que et transporta a la nostàlgia de l’artesà. És un llibre que t’invita a recórrer-lo amunt i avall i avall i amunt, una i una altra vegada. De tant en tant, una portada particular t’acompanya cap a les generoses notes al peu, autèntics microrelats.

El llibre de Trapiello està editat per Fèlix Bella, un company, un amic. Ell és qui també em deixà el de Nyssen. Amb dos amics ha tingut l’habilitat d’escapar del tedi de la funció pública i esdevenir un petit però selecte editor: Campgràfic, editorial especialitzada en el món de la tipografia. M’imagine que continuen sense guanyar massa diners però, tot i això, han aconseguit ja un modest catàleg de llibres (al ritme de quatre volums anuals si fa no fa. De mica en mica s’ompli la pica!) que fint i tot a un profà fan ganes d’empessar-se’ls, de fer-los seus.

Tots tres, els de Campgràfic, han aconseguit interessar a lectors (alguns centenars probablement. Què és menor el plaer que n’experimenten?), descobrir-los noves realitats i, tal vegada, proporcionar-los un o alguns instants de felicitat. De segur que no només sóc jo dels qui pensen que hem d’estar-los agraïts pel regal.

 Fèlix Bella



Quant a vicentflor

Vicent Flor nasqué l’any 1971 a València, ciutat on hi hi viu. És llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i també en Antropologia Social i Cultural per la UNED i doctor en Sociologia per la Universitat de València. Des de 2000 és professor de Sociologia de la Universitat de València i professor tutor de la UNED.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.