Només el 46% dels humans viuen a règims plenament democràtics

Segons l'informe de Freedom House Freedom in the World 2007 es va consolidant la constant implantació de sistemes polítics democràtics i la reculada (massa lenta, però!) de les dictadures. Si a l'any 1976 tan sols podíem parlar de 42 estats democràtics, trenta anys després estos s'han duplicat i han aplegat als 90. En el mateix sentit, de les 68 dictadures s'hauria passat a 45. Els règims parcialment lliures han crescut lleugerament (de 49 a 58).

Tot i això encara al segle XXI els sistemes polítics democràtics són minoria: un 46'6% del total. En un sentit molt semblant només el 46% de la població mundial viu sota règims lliures democràtics. Un 23% dels règims són dictatorials (la qual cosa afecta al 37% dels humans) i un 30% parcialment lliures (17% de la població).

Any Lliures Parcialment Lliures No Lliures
1976 42 49 68
1986 57 57 53
1996 79 59 53
2006 90 (47%) 58 (30%) 45 (23%)

[@more@]

Quant a vicentflor

Vicent Flor nasqué l'any 1971 a València, ciutat on hi hi viu. És llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i també en Antropologia Social i Cultural per la UNED i doctor en Sociologia per la Universitat de València. Des de 2000 és professor de Sociologia de la Universitat de València i professor tutor de la UNED.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Només el 46% dels humans viuen a règims plenament democràtics

  1. Tresinores diu:

    “plenament”? I com consideren una monarquia?

  2. En principi, com supose que coneixeràs, la forma del cap d’Estat, no interfereix en la consideració de democràtic o no. De fet, hi ha monarquies democràtiques i repúbliques dictatorials. En aquest sentit està enfocat l’Informe de Freedom House.
    Si et refereixes a què una monarquia parlamentària, en no triar democràticament al cap d’Estat, no és “plenament democràtic”, puc estar d’acord.
    L’adjectiu “plenament” referit a la democràcia és per distingir dels sistemes “parcialment lliures” com el rus, per exemple, on hi ha eleccions democràtiques però que el fet de no tenir un sistema judicial independent, violacions reiterades i greus dels drets humans, tancament de mitjans de comunicació independents, etc. fa que no es puguen considerar “plenament democràtics”.
    Però, com tantes coses, la polisèmia de les paraules polítiques esdevé un problema a l’hora de comunicar-nos.
    Gràcies pel teu interés…

Els comentaris estan tancats.